viernes, 7 de septiembre de 2007

Al vent

Al que no le emocione esto, no tiene corazón,si supiera llorar, lloraría.
Grande raimon, grande.



Al vent,
la cara al vent,
el cor al vent,
les mans al vent,
els ulls al vent,
al vent del món.

I tots,
tots plens de nit,
buscant la llum,
buscant la pau,
buscant a déu,
al vent del món.

La vida ens dóna penes,
ja el nàixer és un gran plor:
la vida pot ser eixe plor;
però nosaltres

al vent,
la cara al vent,
el cor al vent,
les mans al vent,
els ulls al vent,
al vent del món.

I tots,
tots plens de nit,
buscant la llum,
buscant la pau,
buscant a déu,
al vent del món.

2 comentarios:

Anónimo dijo...

Vaya por Dios, este hombre es grande. Tocó hace dos años en Benetusser, en la fiesta del 14 de abril, justo cuando estaba en el baño. Pero al pobre hombre siempre le obligan a cantar la misma canción, cuando tiene más igual de buenas (me encanta "Diguem no").
Saludos frikis.

Joyce dijo...

Pues sí, tenías razón. Me he emocionado. Y menos mal, porque mira que si no llego a tener corazón... qué mal rollo!